Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 desembre 1919 Anvers (Bèlgica) |
Mort | 21 desembre 1983 (64 anys) New Haven (Connecticut) |
Causa de mort | càncer |
Formació | Universitat Harvard Universitat Lliure de Brussel·les |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, crític literari, professor d'universitat, periodista |
Ocupador | Universitat Johns Hopkins Universitat Cornell Universitat de Zúric Universitat Yale |
Membre de | |
Moviment | Desconstrucció |
Influències | |
Premis | |
|
Paul de Man (Anvers, Bèlgica, 6 de desembre de 1919 - New Haven, Estats Units, 21 de desembre de 1983) va ser un important crític literari belga. Era el nebot de l'influent polític socialista i col·laboracionista belga Hendrik de Man (1885-1953).[1]
Va desenvolupar la seva activitat com a professor als Estats Units. Va renovar la crítica textual a diverses universitats i va recolzar activament Jacques Derrida en la seva trajectòria americana. De jove va escriure en diaris belgues. Va emigrar i va ensenyar al Bard College. Es va doctorar a més en Filosofia a la Universitat Harvard a finals dels anys 1950. Va ensenyar a la Universitat Cornell, a la Universitat Johns Hopkins, i a la Universitat de Zúric, abans d'acabar finalment com a professor de la Universitat Yale, on va ser considerat membre de l'anomenada "escola deconstructiva de Yale". Va ser una figura molt coneguda en els mitjans universitaris dels EUA. A Baltimore i també en el seu últim treball de Yale va convidar Jacques Derrida i va aconseguir que aquest tingués ressonància la seva reflexió en llengua anglesa als anys setanta del segle passat.
A finals dels anys 1980, va arribar la revelació pòstuma que De Man havia havia escrit articles antisemites al diari belga Le Soir,[2] que durant la guerra va ser ocupat i transformat en eina de propaganda pels nazis i al diari de propaganda en neerlandès Het Vlaamsche Land.[3]